LES NOVES TECNOLOGIES AL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ INFANTIL

Després d’haver llegit els currículums del primer i segon cicle d’educació infantil de la Comunitat Valenciana, aquestes són cinc de les idees-clau que he extret pel que fa a quin és el paper de les noves tecnologies en aquest:

1. En ambdós currículums es menciona com a objectiu de cicle el “descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions”.

2. També en els dos currículums, en l’àrea III “Els llenguatges: comunicació i representació” apareix la necessitat de les TIC en el bloc 4, anomenat “El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i de la comunicació”.

3. Es reflecteix el fet de que cal iniciar als alumnes en l’ús dels instruments TIC i aproximar-los a les produccions TIC breus i senzilles.

4. A més, en el currículum del segon cicle també es mencionen les TIC en l’àrea II “El medi físic, natural, social i cultural”, quan diu que un dels objectius d’aquesta àrea és “descobrir aquells elements físics, naturals, socials i culturals que a través de les TIC amplien el coneixement del món a què pertanyen”.

5. Per a finalitzar, tant en els criteris d’avaluació del primer com del segon cicle es té en compte el fet que els alumnes han d’iniciar-se en l’ús dels diferents mitjans d’informació i de comunicació sonors, visuals i audiovisuals; i a expressar-se i comunicar-se utilitzant mitjans, materials i tècniques propis dels diferents llenguatges audiovisuals.

Per últim, després d’observar la presència de les TIC al currículum d’infantil i d’haver-me informat del que diuen altres investigadors sobre el tema, arribe a la conclusió de que la iniciació de les TIC a l’educació infantil és necessària, ja que hem d’intentar aconseguir l’alfabetització digital dels alumnes, és a dir, que tots adquireixen les competències bàsiques en l’ús de les TIC per a poder aprofitar-se dels seus beneficis, ja que: són un instrument per al procés d’informació molt poderós, permeten l’accés a múltiples recursos educatius i són una ferramenta de comunicació, entre altres coses.

A més, cal que capacitem als nens per a ser aprenents virtuals permanents, ja que, a partir d’aquest moment, totes les noves generacions són natives pel que fa a la tecnologia; i aquest serà un recurs essencial no només durant la seua etapa escolar sinó també per a la resta de la seua vida i, per tant, cal iniciar-los des de ben menuts.

També considere que les TIC permeten que l’educació arribe a més persones, de forma que no només afavoreixen als alumnes i als professors, sinó a tota la societat.

            Per a finalitzar, mencionaré una frase que m’ha cridat l’atenció, ja que considere que té molta raó: “La simple presencia de tecnologías novedosas en los centros educativos no garantiza la innovación en su significado real. La innovación debe ser entendida como el cambio producido en las concepciones de la enseñanza y en los proyectos educativos. La posibilidad de hacer lo de antes aunque mediante otros procedimientos (más rápidos, más accesibles, más simples) no representa una innovación.”; de Maria Eugenia Florez Díaz.

María Abad Selma